S’ha dir, i amb raó, que la crisi econòmica que venim arrossegant des de l’any 2008 ha generat una cada cop major desigualtat entre la població, al marge naturalment del malestar material, del patiment social i dels danys psicològics que ha generat. Algunes informacions publicades recentment ens certifiquen la tal desigualtat i al mateix temps ens permeten albirar-ne algunes de les raons, en aquest cas les que es troben vinculades a la corrupció.

Un ben interessant informe fet públic pel setmanari Directa (núm 422) fa referència a les 40 principals fortunes dels Països Catalans i malgrat que, en alguns casos es podria sospitar, no deixa d’ésser sorprenent que fins a un 90% de les mateixes es trobin implicades en delictes financers vinculats al frau en els impostos i a la radicació de les seves fortunes en paradisos fiscals o també en les legals però sospitoses SICAV (societats d’inversió de capital variable) que gaudeixen d’un tracte tributari molt favorable. Les inversions especulatives,la manipulació en la valoració accionarial i les irregularitats en les licitacions públiques en serien igualment un altre reiterat origen. En d’altres casos, aquests quantiosos imports patrimonials s’han aconseguit mitjançant l’assetjament laboral, la repressió sindical i els acomiadaments, el suborn i la falsedat documental, sense oblidar, per altra banda, aquells, encara vigents, que es bastiren gràcies al triomf franquista a la Guerra Civil.

A tals informacions cal afegir-hi la constatació, reflectida en la majoria dels mitjans, segons la qual la banca espanyola haurà de retornar als clients uns 4000 milions d’euros obtinguts amb el cobrament abusiu d’interessos en les hipoteques que han realitzat amb la trampa de les “clàusules terra”. De promig, uns 100 euros per ciutadà que han anat a parar a les arques d’unes entitats sense escrúpols.

Per altra banda, les darreres dades provinents de l’Agència Tributària Espanyola i referides a la recaptació per l’Impost sobre el Patrimoni de l’any 2014 ens constaten un augment fins a 678 declarants quina base imposable fou superior als 25 milions d’euros. Si, a més a més, considerem la totalitat de les persones que han fet declaració pel esmentat impost i que representen el 4% de la població de l’estat, veurem que la seva fortuna acumulada, suposa un 34% del PIB espanyol.

Certament aquestes xifres, ja de per si escandaloses, empitjoren encara quan les veiem en els seus extrems –és a dir, els més rics versus els més pobres– o igualment si les analitzem a nivell internacional. En tots els casos constatem que l‘actual sistema econòmic, el que anomenem el capitalisme i que ara es presenta sota la forma anomenada neoliberal, esdevé un veritable desastre pels pobladors més febles del planeta, que en són la majoria.

No resulta possible ara analitzar els urgents i necessaris canvis del sistema. Ho deixo per a una altra ocasió. Però tanmateix si que em permeto cridar l’atenció sobre la conveniència de que, quan intervinguem en el món financer, siguem capaços d’anar potenciant les banques ètiques, les cooperatives de crèdit i abandonar al mateix temps la principal font d’especulació i d’inversions incorrectes,que representen els fons de pensions. Probablement petits passos que ens duran , inexorablement, cap a importants canvis.

Arcadi Oliveres.

Advertisment ad adsense adlogger