Teresa Carreras

Entrevista a Miquel Vera, periodista

 

Quin balanç fas d’aquests mesos en aquest país Llatinoamericà?

Ha estat una experiència increïble. És la primera vegada que treballava en una corresponsalia internacional. Mai m’havia pensat que allò que jo escrivia ho llegiria gent que era d’un altre país o que parla una altra llengua. Bàsicament he après a contextualitzar. He tingut el coneixement i la constància que el periodisme no només s’ha de dirigir als teus iguals. A vegades pots explicar un fet molt bé però fallar en el context. En política internacional moltes vegades tenim estereotips dels països. Això es el que li passa a Colòmbia. I contra això lluita. Els corresponsals segueixen essent els que filtren la realitat de cada país i l’expliquen a la resta.

Com has vist Colòmbia?

Em va deprimir escoltar fins a quin punt la Unió Europea (UE) havia desconnectat d’Amèrica Llatina. Però em va agradar veure que està fent grans esforços per recuperar aquest pes que tenia abans amb programes centrats en camps com l’agricultura, la cultura i, sobre tot, en l’àmbit social ja que Colòmbia acaba de viure el final d’una de les guerres més llargues i sagnants de la història entre el Govern i les FARC .

Com s’ha mostrat el papa amb els colombians?

El Papa s’ha mostrat com una persona molt propera. És la tercera vegada que un Sant Pare visita Colòmbia. El 1968 ho va fer Pau VI, el 1986 Joan Pau II i ara el país ha tingut la primera visita d’un Papa Llatinoamericà, Francesc. En el procés de pau, no hi ha una data clau que pugui significar el final del conflicte perquè es va haver de fer en diverses fases. Però en el que coincideixen la majoria dels colombians i colombianes és que aquesta visita del papa té el simbolisme de “començar de nou”. L’eslògan de la seva visita va ser “Demos el primer paso”. He vist sobre el terreny que la religió catòlica i l’espiritualitat és un dels elements més aglutinadors que té Colòmbia. La foto de l’arribada del Papa es considerada per molts i moltes com el kilòmetre 0 de la recent història del país. Aquesta visita també va anar acompanyada d’una bona noticia, un nou acord amb la guerrilla de l’Exercit d’Alliberament nacional (ELN).

Com ha canviat aquesta vivència els teus valors bàsics?

Tota persona que viatgi veu que el que està bé no és sempre el que fas a casa i, d’altra banda, aprecies més els teus valors. M’he sentit reforçat en valors europeus com el reciclatge, la vida al carrer, la confiança en els serveis públics com l’educació i sanitat. Però d’altra banda, la nostra societat és molt tecnològica i ens hem convertit en uns individualistes.

Quins són els valors principals que t’emportes de Colòmbia?

El principal és l’hospitalitat. A Barcelona vivim intoxicats d’individualisme. Allà és molt important la família en un concepte molt ampli. Aquest valor m’agradaria conservar- lo vivint aquí a Barcelona. T’ho donen tot. T’obren les portes de casa tan els rics com els més pobres.